INTRODUCCIÓ
Alguna vegada us heu plantejat quin és realment el poder que exerceix la publicitat sobre els humans? Som conscients dels aspectes positius i, sobretot, negatius que comporta? Molts d’estudis de 1Robert Guerin han demostrat que la publicitat ocupa una mitja de més de tres mil spots publicitaris a la televisió només en el període de Nadal. D’aquesta forma, som nosaltres, les docents conscients de la tasca transversal que hauríem de fer amb els nostres alumnes per tal de dotar-los d’un esperit crític davant el que transmeten els mitjans de comunicació? És important que els centres educatius siguin el lloc de reflexió sobre totes aquestes qüestions. És durant l’etapa d’infantil on es pot dur a terme una bona feina i incidir sobre els nostres alumnes amb el fi d’educar-los per a un consum responsable. Els publicistes aprofiten la vulnerabilitat dels infants i la seva incapacitat a l’hora de creuar la línia que existeix entre realitat i fantasia. D’aquesta forma, és impossible per als nins el fet de diferenciar el que és la realitat real i realitat virtual transmesa pel món de la publicitat. Per tant, com a conseqüència, el comportament, els hàbits, els models de conducta, valors, els desitjos, necessitats, etc., es veuen distorsionats des de ben petits a causa del que veuen i senten a través de tots aquests mitjans. Per tant, els adults tenen un paper fonamental: actuar de filtre entre el que es veu i el que realment significa allò que es veu, i sobretot, evitar l’engany que pretenen les imatges publicitàries dirigides als infants, oferint els estímuls suficients com per consumir productes sense necessitat.
QUÈ ÉS LA PUBLICITAT?
2Segons la Real Acadèmia Espanyola, la publicitat és un conjunt de mitjans que s’utilitzen per divulgar o estendre la noticia de les coses o dels fets, a més de la divulgació de notícies o anuncis de caràcter comercial per atreure a possibles compradors, espectadors o usuaris.
Segons 3l’Estatut de la Publicitat, és tota informació comercial pagada per un individu o una societat, que té com a finalitat primordial atreure l’atenció del públic cap a una determinada persona, producte o servei.
QUÈ PRETÉN LA PUBLICITAT?
El que pretén principalment és transformar el receptor en un consumidor passiu.
OBJECTIUS DE LA PUBLICITAT
Saber destriar els valors positius i negatius de la publicitat. Persuadir els receptors i convèncer de que els productes que s’exposen són els millors. Captar l’atenció del públic mitjançant productes idealitzats. Informar sobre els beneficis d’un determinat producte. Convèncer al receptor al consum d’un producte. Utilitzar les diferents tècniques com estratègia per convèncer al consumidor.
OBJECTIUS DIDÀCTICS PER TREBALLAR LA PUBLICITAT EN EL SEMINARI
Objectiu general: Saber dissenyar activitats emprant estratègies pedagògiques que fomentin una actitud crítica i solidària mitjançant un ús educatiu de la publicitat.
OBJECTIUS CONTINGUTS
CONCEPTUAL
Conèixer els efectes persuasius dels missatges publicitaris.
-Identificació dels elements de la persuasió.
-Anàlisi d’un anunci publicitari.
-Reconeixement dels efectes negatius (sexisme, violència, valors, etc.)
-Reconeixement de les estratègies de la publicitat.
PROCEDIMENTAL
Utilitzar i dissenyar recursos per treballar la publicitat.
-Discriminació dels recursos més adients per treballar dins l’aula.
-Experimentació amb els recursos didàctics presentats.
-Maneig de possibles recursos per treballar la publicitat a infantil.
ACTITUDINAL
Adquirir una actitud activa, crítica i oberta davant la publicitat.
-Presa de consciència sobre els efectes positius i negatius de la publicitat.
-Crítica constructiva davant un anunci publicitari.
-Considerar la publicitat com a eina educativa.
-Valoració dels continguts publicitaris com a recurs per fomentar l’esperit crític dels alumnes.
**********************************************************************
ACTIVITAT I: JOC DE MARQUES
Escriu en cinc segons, a un paperet la marca que has associat al producte que nosaltres diem en veu alta. Els productes que direm oralment estan relacionats amb el material escolar i la vida quotidiana.
LLISTAT DELS PRODUCTES MARCA Iogurt Goma d'esborrar Refresc
Ordenador Llet Rellotge Vambes Hamburguesa Bolquers per als nadons Aigua Pintures de colors
De ben segur que heu associat ràpidament cada producte amb una marca sense pensar-t'ho gaire, d'una manera automàtica. Sabeu quin és el motiu? Doncs és molt senzill d'entendre. Resulta que gràcies al poder de la publicitat hi ha marques que tenen una presència constant en tots els mitjans de comunicació (televisió, ràdio, panells publicitaris...) i per això ens resulten tan familiars. Ara vos mostrarem quines són les estratègies que empra la publicitat perquè tingui poder sobre els receptors, nosaltres.
**********************************************************************
ESTRATÈGIES DE PERSUASIÓ EN LA PUBLICITAT
Què pretenen el anuncis publicitaris?
Cridar l’atenció de l’espectador.
Com ho fan?
Mitjançant les següents estratègies: funció fàtica, de la bellesa i del sexe, afinitat, persuasió indirecte, els testimonis, la informació proporcionada en els anuncis i la música.
◦ La funció fàtica, és de ràpida localització pel lector habitual i utilitza missatges orals i escrits en els quals remarca la necessitat de seguir tenint en contacte amb el destinatari, per tant, és la principal estratègia de comunicació.
La clàssica imatge del “Tio Sam” amb el text: “We need you”, és un clar exemple d’aquesta interpel·lació directa a l’espectador.
◦ Bellesa i sexe: mitjançant el sexe, es pretén capturar el consumidor, i a través de la bellesa es guanyen el favor del públic.
En aquesta imatge podem veure com els publicistes han jugat amb els nostres sentits per atreure la nostre atenció i incrementar la seva venda, a través d’uns estímuls, amb clares connotacions sexuals.
o S’empra l’ús intencionat dels colors vius i brillants pels nins i més suaus i dolços per les nines. Amb aquesta estratègia final podem veure com juguen amb el gènere dels receptors i atreure la seva atenció.
Aquí podem veure com els colors i el producte van associats a un determinat gènere.
◦ L’afinitat: els consumidors estan més predisposats a comprar un producte cap el qual senten afinitat. Per tant, l’afinitat a la publicitat pot construir-se de múltiples formes: associant un producte en determinats valors familiars o venent-lo exclusivament a determinades elits. D’aquesta manera el consumidor sent que el producte promocionat esta creat a la seva imatge i semblança.
Utilitzen la vida quotidiana per atreure el producte al consumidor, en aquest cas la família.
◦ Persuasió indirecta: associa una situació i un producte on en realitat no existeix una connexió directe entre la seva vida familiar i la utilització del producte.
Anunci d’un detergent que fa creure al consumidor que la seva utilització tindrà un efecte beneficiós sobre la seva vida familiar.
◦ Testimonis: Els testimonis de celebritats són vists com a consumidors “corrents” en la publicitat per despertar l’atenció del client i guanyar-se la seva confiança. Quan una persona “real” assegura que un determinat producte té valor es genera en el públic un sentiment de credibilitat.
En aquest anunci utilitzen la imatge d’en Messi per incitar a la venda de les postres.
◦ La informació: (ja sigui en forma de dates, xifres o estadístiques) s’empra en la publicitat per convèncer al consumidor de la credibilitat del producte que es promociona. En alguns casos té valor real, però en altres és una manera d’amagar la publicitat amb la informació periodística.
En aquest anunci es ven el producte com una beguda que reforça les defenses, amb un percentatge elevat dels seus beneficis i la frase:“científicamente probado”.
◦ La música és un altre element que s’empra per captar l’atenció de l’espectador, i a la vegada provoca sensacions o emocions que inciten a les persones a la venda del producte.
Podem apreciar en aquest anunci una música molt articulada que estimula al consumidor i li provoca seguretat i dinamisme.
http://www.youtube.com/watch?v=3rSF-0_EZS4
◦ El llenguatge: és molt repetitiu i les frases són molt rítmiques per captar l’atenció. A més, per poder relacionar un anunci amb una determinada frase s’empra l’abundància de metàfores, hipèrboles, personificacions, diferents rimes, ironia, etc.
A través d’un llenguatge senzill, curt i rítmic, aconsegueix atreure al consumidor.
ELEMENTS DE LA PUBLICITAT
- El llenguatge publicitari / eslògan
És el text o frase que utilitzen els publicistes per vendre un determinat producte, utilitzant l’estratègia de frases curtes, senzilles i directes, per aconseguir arribar al consumidor de manera original. L’eslògan intenta aconseguir associar la marca amb el producte i captar l’atenció del receptor.
L’objectiu de l’eslògan és aconseguir la continuïtat de la campanya, per mitja del seu anclatge en la memòria de les persones que la perceben.
Segons 4Otto Kleppner existeixen diferents categories dins l’eslògan:
-Els que descriuen la principal avantatge del producte
-Els que inciten a provar-ho
-Els que prevenen contra substituts del producte.
- La imatge
La importància de la imatge en la publicitat és molt important. Està comprovat que una imatge val més que mil paraules i això ho saben bé els publicistes. Per això, empren imatges creatives i originals i moltes tècniques per muntar aquestes imatges. Amb el color destaquen els elements de la imatge que pretenen remarcar. Segons els plànols, els punts, les línies i l’enfoc que els publicitaris empren amb les imatges centren l’atenció de l’espectador en el que a ells els hi interessa.
4 Publicidad, Otto Kleppner.
- La música
El gènere de la música que acompanya un anunci publicitari provoca una reacció emocional cap a la marca que apareix a l’spot i sobre les persones que reben aquest missatge.
La música en els spots publicitaris és un referent molt important, ja que molts de joves i nins es senten idenficats i creen les seves pròpies “tribus”. Per això, és la millor manera de central la seva atenció sobre un determinat producte entre tants i tants d’anuncis.
**********************************************************************
ACTIVITAT II: ANALITZAM, DETECTAM I REFLEXIONAM SOBRE ELS ELEMENTS D'UN ANUNCI
Visualitzeu l'anunci següent: http://www.youtube.com/watch?v=NhtJDtO5kT8
Analitzeu, detecteu i reflexioneu sobre els diferents elements que apareixen mitjançant les següents preguntes formulades des d'una perspectiva crítica i reflexiva, cada grup li pertocarà una pregunta a reflexionar:
Apareix un eslògan o frase que ens ajuda a identificar el producte i la marca?
Els escenaris s’assemblen als que tu tens a la teva vida quotidiana?
Quins efectes sonors apareixen: veus, música, veu en off...?
Quins tipus de missatge ens transmet?
Què transmet la música?
Quina seqüència de l'anunci t'ha cridat més l'atenció? Per què?
Es podria fer un anunci publicitari sense cap música de fons?
És important el paper de la música a l'anunci? Per què?
Quins recursos visuals s'utilitzen?
**********************************************************************
INFLUÈNCIA NEGATIVA I POSITVA DE LA PUBLICITAT
A- Influència negativa
En la societat actual cada vegada és major la freqüència de campanyes publicitàries dirigides al públic infantil; amb l’objectiu d’estimular als menors una necessitat i desig de consumir. Per això, utilitzen diverses tècniques, algunes de les quals deixen de banda la moralitat i la ètica que s’han de transmetre en aquestes edats. Aleshores, s’ha d’advertir que la majoria dels anuncis ens mostren una imatge ideal.
Alguns dels efectes negatius segons 5Javier Bringué Sala i Juan de los Ángeles Villena són:
1- Passivitat i dependència: Això succeeix ja que la programació dirigida als infants és molt àmplia i accessible. La televisió entretén fins a tal punt que els infants necessiten de la televisió per realitzar determinades activitats: menjar, vestir-se, etc. També fomenta la passivitat, ja que aquesta dependència fa que estiguin absorbits i no tinguin necessitat de realitzar altres activitats 2- Redueix la creativitat: La publicitat substitueix la imaginació per la imitació perquè ens aporta una realitat limitada que refugia i evita la comunicació; això fa que el receptor sigui passiu, no tingui curiositat ni creativitat 3- Mals hàbits alimentaris: Hi ha molts d’anuncis d’aliments industrials destinats als infants. Hem de tenir en compte que el 56% dels anuncis són destinats als infants dels quals la mitat (48%) apareixen productes pocs recomanables segons la 6Organització Mundial de la Salut (OCU, 2007). 5 Los lenguajes de las pantallas. Impacto de las relaciones sociales de los jóvenes y los retos educativos (2003). Javier Bringué Sala i Juan de los Ángeles Villena
4- Estereotips i rols: La publicitat transmet alguns missatges que determinen l’infant amb què, com i amb qui ha de dedicar el seu temps. Mostren imatges en les quals els infants se’ls caracteritza depenent del seu sexe. Aquestes idees tenen una gran influència en els aprenentatges de conductes, actituds i pautes d’interacció social 5- Maduració artificial: Degut a la comunicació persuasiva que la publicitat utilitza amb els infants es reforcen els seus punts de vista, concebent una capacitat de decisió i independència de criteris, és a dir, el tracten com a un espectador adult 6- Perjudica la comprensió lectora: Existeixen diverses hipòtesis per explicar la influència de la publicitat en la comprensió lectora. Per una banda, demostren que el temps que dediquen els infants a veure la televisió els resta el temps de lectura. Per una altra banda, els infants perden la capacitat de concentració i atenció ja que aquesta no és capaç d’estimular totes les àrees del cervell.
B- Influència positiva
Apart dels aspectes negatius citats anteriorment, és necessari destacar la influència positiva que transmet la publicitat als infants.
Segons 7Reyes, l’efecte positiu de la publicitat és el següent:
1- Beneficis socials i ètics: La publicitat pot provocar millores en la qualitat dels productes; pot produir beneficis socials, ètics i religiosos. No podem oblidar que certes institucions empren la publicitat per enviar missatges amb el propòsit de sensibilitzar la societat. Aquests anuncis publicitaris també fomenten valors positius: solidaritat, empatia, amistat, assertivitat, etc. Alguns d’ells poden tenir com a objectiu un públic infantil.
7 Los medios de comunicación son, pueden ser educación. Reyes, 2004.
També pot mostrar als infants realitats paral·leles al que és conegut, fora del seu context habitual. Això fomenta la socialització.
Els anuncis també tenen la funció de conscienciar la població, cercar el benestar social, percebre altres formes de vida, persones amb dificultats, pobresa..., per establir amb els infants conductes d’ajuda, agraïment, etc.
ANÀLISI DE LES JOGUINES
Sexisme a la publicitat de joguines
Els docents hem de reflexionar sobre una qüestió a l’hora d’analitzar el sexisme existent en les joguines: la publicitat crea el sexisme o el sexisme existent a la societat és agafat pels publicistes? És cert que la publicitat crea estereotips de nins i nines, però també empra una realitat: els publicistes saben bé que a les nines els hi agraden les pepes i els vestits de color rosa i els nins empren els cotxes de color blau.
Per aquesta raó, els docents tenim la tasca d’ajudar als pares a veure que els seus fills estan oberts a un món on totes les persones poden dur a terme diferents rols o professions independentment que siguin dones o homes. Això, ho podem treballar mitjançant les joguines que ajuden als infants a imaginar el seu futur.
No es tracta de que les nines juguin amb cotxes ni que els nins juguin amb pepes, si no que el que volem és superar la dualitat tradicional i permetre la llibertat d’elecció. S’ha d’intentar rompre amb els següents estereotips:
NINES NINS - El rosa o colors suaus com a predominants. - Imatges enfocades a les tasques domèstiques. - Llenguatge ple de diminutius amb melodies dolces. - Expressions de tendresa. - Colors blaus i tons més forts. - Escenes d’acció i aventures. - Llenguatge ple d’augmentatius que crida a l’acció. - Expressions autoritàries i de competició.
Com rompre amb els estereotips? Jugar per ser iguals:
1- Hem d’ensenyar a filtrar la informació de l’anunci fent de mediadors pels infants. 2- Cal mostrar la part real i la imaginari de l’anunci. 3- Aclarir la realitat sobre les funcions de la joguina. 4- Analitzar de forma critica el que ens ofereix l’anunci. 5- Ressaltar els missatges de sexisme i violència en referència als nostres valors. 6- Lliure elecció de la joguina, deixant que coincideixi amb els seus gustos i valors.
Altres recomanacions a l’hora d’analitzar i comprar les joguines: - Que reflecteixin els valors humans i personals que volem transmetre. - Que siguin adients a l’edat. - Han de desenvolupar la imaginació i la creativitat. - Que estimulin el joc. - La joguina ha de poder ser utilitzades indiferentment del gènere.
Tenint en compte les recomanacions anteriors, quines són les joguines que haurien de formar part de l’aula? Segons 8Jesús Jarque serien les següents:
1- Trencaclosques 2- Pissarra 3- Peces de construcció 4- Bicicleta 5- Cotxes, motocicletes, tractors, etc. 6- Pepes 7- Patinet 8- Animals de plàstic 9- Cuinetes, tallers i mercats 10- “Bolos” i dianes.
Totes aquestes joguines ajuden a estimular la imaginació i la creativitat, ajuden a desenvolupar la psicomotricitat fina/gruixada i el joc simbòlic. D’altra banda, ajuden a estructurar l’espai i desenvolupen capacitats com l’equilibri, la resistència, la força i el control. Afavoreixen les relacions entre companys, fomenten el llenguatge i la coordinació oculo-manual.
A més de tot això, serveixen per respectar les normes i estimulen les habilitats cognitives.
A continuació, adjuntem un fulletó dirigit als pares:
http://familiaycole.files.wordpress.com/2011/11/39-mis-10-juguetes- recomendados.pdf
8 Mis diez juguetes recomendados. Jesús Jarqué
RECOMANACIONS PER LES FAMÍLIES I DOCENTS. ANNEX 1
Quina actitud tenim davant els espais publicitaris?
A l'hora de mirar la publicitat la nostra ment està totalment relaxada: no rebutja, no critica, no accepta, sinó que recollim tota la informació que veiem i escoltem. El nostre subconscient (durant els moments de descans i indiferència) és com una esponja, ho absorbeix tot sense cap altre filtre i cap altre límit que la pròpia imaginació.
1- Restringir l’horari de veure la televisió i no permetre a l’infant passar masses hores davant la televisió. És més apropiat dedicar més temps a altres activitats.
2- Els infants no deuen veure la televisió tot sols, sinó amb companyia d’una persona adulta que pugui criticar i comentar les imatges o expressions verbals que no són apropiades per la seva edat o poden atentar en contra dels mínims canons de convivència.
3- La publicitat on apareixen infants no sempre és apropiada per els infants d’aquestes
edats.
4- Hem de mostrar als infants els mites i fal•làcies enfront a la autentica realitat.
5- Estimulem la comunicació comentant amb els infants els anuncis publicitaris que més criden l’atenció als petits.
6- Parlem sobre les històries que expliquen els anuncis, com són els personatges, què representen i quins valors transmeten.
7- Reflexionem sobre la imatge estereotipada de les persones i de les situacions que apareixen a la publicitat (discriminacions envers les dones, en funció de l’edat, de l’aspecte físic, etc.).
8- Adonem-nos que sovint la publicitat es basa en la fascinació pels personatges, en situacions reals o fantàstiques que no tenen res a veure amb les qualitats dels productes o dels serveis que s’anuncien.
9- Comparem amb els infants els productes reals amb les representacions dels anuncis d'aquests.
10- Siguem conscients que molt sovint les demandes de productes alimentaris són producte dels regals de promoció que els acompanyen, al marge del seu valor nutricional.
11- Fixem-nos en la gran quantitat d’anuncis de productes de pastisseria industrial per conscienciar als infants que no són recomanables per una dieta equilibrada.
12- Prenem consciència de la finalitat comercial que suposa la presència de marques a les sèries, les pel·lícules i els videojocs infantils.
13- Enregistrem els programes infantils de la televisió per poder-ne fer una selecció millor i per poder administrar l’allau d’anuncis publicitaris.
MANIPULACIÓ DES DE LA INFÀNCIA DE LA PUBLICITAT PER CONVERTIR- NOS EN CONSUMIDORS.
Abans de la visualització del vídeo, repartirem un paperet, en el qual hi haurà una pregunta per a cada grup. Aquestes s’hauran de respondre durant el vídeo.
9Visualització d’un vídeo que mostra la persuasió de la publicitat des dels primers anys de vida. http://www.youtube.com/watch?v=w9ekHRYuM58
El veurem durant la sessió per tal de respondre per grups a unes quantes preguntes.
**********************************************************************
ACTIVITAT III: MANIPULACIÓ DES DE LA INFÀNCIA
Preguntes dirigides als mestres durant la sessió. Reflexioneu sobre:
- Evolució dels jocs tradicionals als actuals a causa de la publicitat. - Efectes de la publicitat en el consumisme dels infants. - Què és el que empren els publicistes a l’hora de cridar l’atenció dels nins? - Com es veuen afectats els pares davant les demandes dels fills? - Els valors actuals transmesos i l’estil de vida que pretén mostrar la publicitat.
Comentari personal dels membres del grup: Aquest vídeo ens transmet la cultura de la publicitat i tracta de dir-nos que el més important per als publicistes és aprofitar la vulnerabilitat dels infants per convertir-los en el que quasi tots nosaltres som: adults consumidors. Els 10estudis realitzats demostren que l’objectiu principal dels anuncis i la publicitat en general és crear la necessitat de demanar constantment als pares el que volen, de manera que ells accedeixen posteriorment a la compra. Primer estudien el comportament i les característiques dels infants per conèixer les seves demandes i els punts dèbils, per adaptar després els productes a la seva forma de ser. El problema és que la majoria de famílies no poden oposar-se a les industries, ja que aquestes gasten milions de doblers en llançar publicitat per als seus fills. Com a conseqüència de tot l’anterior, la gent actua com pretén la publicitat i per això només és correcte el que mostren els anuncis i la forma de vida d’un consumidor enganxat a aquesta publicitat. D’aquesta forma, arriba el punt en que els consumidors no saben distingir entre el que volen i el que realment necessiten, és a dir, a la filosofia del que és prescindible, centrant-se en les coses insignificants de la vida. Procurem que els més petits no creïn una forma de viure basada en el que els publicistes ens volen transmetre. **********************************************************************
ELS VALORS TRANSMESOS PER LA PUBLICITAT
Els anuncis poden transmetre valors?
Els anuncis que trobem en tots els mitjans de comunicació tenen una gran repercussió en les nostres maneres de fer, pensar i de comportar-nos perquè vivim envoltats de publicitat.
Hem de prendre consciència que els anuncis juguen amb les nostres emocions, pensaments, valors i sentiments. Ens fan associar un producte a un valor desitjat: benestar, felicitat, èxit, seguretat... Ens distorsionen la realitat de manera que les imatges, les paraules i el text poc tenen a veure amb el producte anunciat. Ens oculten la finalitat que es proposen amb aquest tipus de publicitat i ens enlluernen amb la forma com la presenten.
Aleshores, com qualsevol altra narració, els anuncis també transmeten valors: s’hi expressa una idea del que és dolent i del que és bo, del que és l’èxit i del que és el fracàs, del que és atractiu i del que és lleig, amb quines joguines han de jugar els nins i amb quines les nines. Quan parlem de valors ens movem en un terreny ample perquè n’ hi ha molts de possibles, i encara més, punts de vista des d’on jutjar-los. És innegable que la publicitat transmet valors i que aquests a vegades poden ser positius (solidaritat, generositat, pau, igualtat...) i altres vegades negatius (sexisme, materialisme...) i alguns, fins i tot, poden arribar a ser perjudicials per l'espectador.
**********************************************************************
ACTIVITAT IV: DETECTAM... VALORS! En grups, visualitzeu un anunci publicitari i contesteu les següents preguntes de manera crítica:
Quin és el producte anunciat? A part del producte es veuen valors? Quins? Què ens mostra aquest anunci? Què ens amaga? Els comportaments dels protagonistes de l'anunci són entesos com a valors? Quins valors es transmeten en l'anunci triat? Per què? El món que reflecteix l'anunci es sembla a la realitat? Per què?
Aquesta activitat ens servirà per educar amb valors positius i criticar els valors negatius mitjançant la publicitat a Educació Infantil, mostrant possibles preguntes per als diferents anuncis triats, en els quals es transmeten diferents valors.
LLISTAT D'ANUNCIS:
1. ANUNCIS PER TREBALLAR LA EMPATIA http://www.youtube.com/watch?v=EHleMuW8Iw8 http://www.youtube.com/watch?v=YXa5VsjsLf8
2. ANUNCIS PER TREBALLAR LA GENEROSITAT http://www.youtube.com/watch?v=v-REviWIVVI http://www.youtube.com/watch?v=Egk37SGe1LQ http://www.youtube.com/watch?v=zoREXT8qT7g
3. ANUNCI PER TREBALLAR LA FELICITAT http://www.youtube.com/watch?v=D7D3qJU3Kvs
4. ANUNCI PER TREBALLAR L'EGOISME http://www.youtube.com/watch?v=P9JV0odcgUg
5. ANUNCI PER TREBALLAR LA VIOLÈNCIA I CURA DEL MATERIAL http://www.youtube.com/watch?v=Us_ogZbycNA
6. ANUNCIS PER TREBALLAR EL SEXISME http://www.youtube.com/watch?v=Md4hghTR-XA http://www.youtube.com/watch?v=K0ivMyL9XMI
7. ANUNCIS PER TREBALLAR LA CREATIVITAT I VALORACIÓ NO MATERIAL
http://www.youtube.com/watch?v=iECvWfs5ncA http://www.youtube.com/watch?v=iECvWfs5ncA ****************************************************************************
ACTIVITAT V: SIGUEU CRÍTIQUES. ANALITZEU EL SEXISME EN ELS ANUNCIS.
Realitzeu aquesta activitat per grups, els quals visualitzareu un anunci cada un amb conductes sexistes. La vostra tasca serà detectar quines són aquestes i més tard les posarem en comú.
- Grup 1: http://www.youtube.com/watch?v=aa6w_fI3INU
Comentari: S’empra el gènere d’home com a líder de la família (mi papá, mi papá...).Tots els infants que hi apareixen són nines.
- Grup 2: http://www.youtube.com/watch?v=Md4hghTR-XA
La publicitat
Mitjans i Recursos Educatius CESAG 2013-2014
24
Comentari: Es veu a la dona com a l’encarregada de les tasques domèstiques, la qual remarca la figura de l’home com a autoritat. Es veu com la dona no té un llenguatge adequat posant en dubte la seva intel·ligència.
- Grup 3: http://www.youtube.com/watch?v=tHl3bwSVN9Q
Comentari: Mostra la incapacitat de l’home davant l’enteniment del seus fills.
- Grup 4: http://www.youtube.com/watch?v=3K_OjUCHyzo
Comentari: Es veu la figura del nin com a líder (perquè condueix ell, demostra les seves habilitats, etc.) mentre que la nina mostra admiració cap a ell per les seves accions. A més els colors de la roba defineixen molt el seu gènere.
- Grup 5: http://www.youtube.com/watch?v=Z5ghcA-1JFY
Comentari: A l’anunci no veiem cap figura masculina en la funció de neteja. A més, a totes les imatges hi apareixen dones que s’han fet mal a causa de netejar la casa. Per donar més èmfasi la veu de l’anunci és d’un home.
- Grup 6: http://www.youtube.com/watch?v=K7FsCf0BS_w
Comentari: L’anunci va dirigit exclusivament a dones i nines degut al producte que s’anuncia, i de fet, al final de l’anunci es mostra una frase sexista “Esperemos que sea niña”.
- Grup 7: http://www.youtube.com/watch?v=nH5FWkEeQrs
Comentari: És un anunci d’una pepa i per tant, hi apareix una sola nina. La cançó és dolça i els colors són els típics amb els que es presenta a les nines.
- Grup 8: http://www.youtube.com/watch?v=K0ivMyL9XMI
Comentari: Mostra com la dona serà feliç amb la roba i els complements i l’home amb la cervesa.
- Grup 9: http://www.youtube.com/watch?v=reuGv1Fq5LU
Comentari: Relacionen la bellesa i cura de la imatge amb la dona, mentre l’home surt valorant el físic de la seva dona.
****************************************************************************
RECURS PER ALS PARES I DOCENTS.
- Carta dels Reis Mags: Recurs per als docents i famílies per conscienciar-los de les joguines que han de comprar i quines s’adeqüen més als seus fills. ANNEX 2
- Conte “Gastón y Cuidadín”: Recurs per conscienciar als docents i als infants que només han de consumir allò que necessiten no allò que desitgen. A través d’aquest conte aconseguirem arribar als infants i donar un recurs visual i pràctic als docents per poder treballar a l’aula la diferència entre necessitat i desig. ANNEX 3
- Activitats complementàries
1. ACTIVITAT INTRODUCTÒRIA: per iniciar la sessió podríeu introduir un parell d’anuncis que vagin dirigits a l’etapa d’Educació Infantil, prèviament seleccionats i coneguts per als infants, on es pretén captar l’atenció dels infants i augmentar l’interès del tema. Després de visualitzar els anuncis podríeu fer una assemblea per detectar els coneixements previs dels infants mitjançant les següents preguntes:
- Què són els anuncis?
- Per a què s’utilitzen?
- On els veieu?
- Creieu que tot el que mostren és real?
2. ACTIVITAT DE DESENVOLUPAMENT: es visualitzarien anuncis incomplets que mitjançant la filosofia 3/18 podrien: formular i comprovar possibles hipòtesis, expressar quins possibles objectes s’anuncien, quins personatges poden aparèixer, com continua l’anunci... per involucrar als infants dins l’anunci i fer-los conscients de la finalitat publicitària: vendre i consumir.
3. ACTIVITAT FINAL: es realitzaria en grups i demanaríem que creïn una part d’un anunci publicitari (inici, nus o desenllaç) per treballar la seva creativitat i comprovar que han adquirit un aprenentatge significatiu.
- Altres activitats per treballar a l’aula:
1.Escoltar les cançons d’un anunci sense veure la imatge i tractar d’endevinar el producte que anuncien. D’aquesta manera podrem treballar la influència que té l’element musical a l’hora d’anunciar un producte.
2. Elaborar cartells informatius d’un determinat tema (reciclatge, per exemple) per treballar l’eslògan i la imatge.
3. Identificar els missatges que transmet un anunci: compartir, respectar al medi ambient...Posteriorment es posarà en comú per veure els diferents punts de vista.
4. Racó de la publicitat: Es tracta de crear un espai a l’aula destinat als retalls de revistes, diaris, imatges, eslògans, etc., que els alumnes portin de casa. Com a recurs es poden emprar unes ulleres per motivar-los a ser crítics davant la publicitat. D’aquesta forma podrem analitzar tot el que duem a l’aula.
5. Inventar un títol per a un determinat anunci mostrat per la mestra. Aquesta activitat es pot fer en petit grup o individualment.
6. Convidar als alumnes a expressar individualment a través d’un dibuix la seva reacció davant l’anunci. Es tracta de recrear els continguts o expressar una actitud personal davant aquest.
7. Creació d’un mural: En petits grups els alumnes podrien elaborar un mural sobre la publicitat. Es tracta sempre que ensenyin una visió personal i significativa del tema. Per exemple, cercant les causes i conseqüències de les informacions presentades.
AVALUACIÓ
Inicial
decidit elaborar un instrument avaluatiu inicial per poder observar quins són els coneixements previs dels receptors. La farem a través d’una enquesta, que estarà penjada al nostre blog “ La nova idea”, que serà el recurs connector entre els docents i nosaltres.
Aquí adjuntem el link de l’enquesta:
https://docs.google.com/forms/d/1Sbqzg4trn0rVUSfEISR9PnBGvU2OQPcClHOD97q NBRQ/viewform?edit_requested=true
Final
Aquest instrument l’utilitzarem per poder avaluar el procés d’aprenentatge adquirit durant la sessió. A més, podrem utilitzar-ho per poder analitzar si tota la informació exposada ha estat interioritzada, útil, sense mancances i pràctica per un futur.
Aquí adjuntem el link de l’enquesta final:
https://docs.google.com/forms/d/1Bkd2FFVJI7lELMTb37folci2GI2Wo8dkPiUSHt1t1U k/viewform
HETEROAVALUACIÓ. ANNEX 4
AUTOAVALUACIÓ. ANNEX 5
CONCLUSIONS
Després de realitzar el nostre treball sobre la publicitat ens hem adonat de la importància que té el llenguatge publicitari dins les aules dels més petits. És important formar a persones conscients i actives davant tota la quantitat de missatges consumistes que reben al llarg del dia, i sobretot, persones crítiques davant què és realment important del que ens transmeten els mitjans. Siguem conscients de que la publicitat no és només una forma de comunicació sinó una forma d’interpretar el món. Intenta mostrar-nos els aspectes d’un determinat producte però sobretot ens fa veure una forma de vida; condicionant el nostre pensament.
Tinguem en compte que la base de l’educació en el consumisme es troba en els propis docents, ja que serem nosaltres els que durem a terme la tasca de formar a ciutadans crítics, els quals hauran de saber diferenciar entre el que necessiten i el que volen. A més, la publicitat és un tema que ofereix un ampli ventall de possibilitats de treball durant les primeres etapes educatives, des de la transmissió de valors tant positius com negatius, anàlisi i esperit crític, expressió oral, consum responsable, i sobretot, mostrar la realitat que reben mitjançant els missatges que adquireixen dia a dia.
La publicitat es un fenomen omnipresent en els nostres dies, i per tant, no es pot ignorar.
Finalment, siguem conscients de la darrera frase del nostre treball, molt significativa per a nosaltres:
“L’aire que respirem és un compost d’oxigen, nitrogen i publicitat”
11Robert Guerin.
11 La publicidad es una violación, Robert Guérin
Video reflexiu: Mis Zapatos
http://www.youtube.com/watch?v=KD9IlRDDD4I
Aquest vídeo suposa una síntesi del nostre treball. El visualitzarem al final de la sessió perquè cada un dels docents presents al seminari reflexioni de forma autònoma sobre el que transmet.
“No és més ric qui més té sinó qui menys necessita”
ESTRUCTURA DEL SEMINARI. ANNEX 6
BIBLIOGRAFIA:
S. PÉREZ DE PABLOS. El papel de los padres en el éxito escolar de los hijos. Punto de lectura. Editorial SANTILLANA.
R. APARICI (1993). La revolución de los medios audiovisuales. Madrid: Editorial DE LA TORRE.
ANA GRAVIZ Y JORGE POZO (1994) Niños medios de comunicación y su conocimiento. Barcelona: Editorial HERDER
MIGUEL ÁNGEL ARCONADA MELERO (2006) Cómo trabajar con la publicidad en el aula. Competencia comunicativa y textos publicitarios. Barcelona: Editorial GRAÓ
J. SALINAS IBÁÑEZ (1984) Aprender a ver. Un ensayo de educación audiovisual. Palma de Mallorca: Editorial ICE
M. LUISA GARCÍA GUARDIA Y T. MENÉNDEZ HEVIA (2005) Fundamentos de la relación publicitaria. Madrid: Editorial FRAGUA
ARMAND MATTELART (1991) La publicidad. Barcelona: Editorial PAIDÓS
J.M.RICARTE (2ªedición 1999) Creatividad y comunicación persuasiva. Barcelona: Editorial ALDEA GLOBAL
L. BASSAT (2001) El libro rojo de la publicidad. Barcelona: Editorial DEBOLSILLO
EVELINA TARRONI (1962) Los niños, la radio y la televisión. Madrid: Editorial STVDIVM
La publicitat
Mitjans i Recursos Educatius CESAG 2013-2014
32
S. ROBLES Y M.VICTOIA ROMERO coordinadores. (2010) Publicidad y lengua española: Un estudio por sectores. Sevilla y SalamancaEditorial COMUNICACIÓN SOCIAL S.C
ALBA AMBRÒS, RAMON BREU (2011) 10 Ideas claves. Educar en medios de comunicación. La educación mediática. Barcelona: Editorial GRAÓ
CARIDAD HERNÁNDEZ MARTÍNEZ (2004) Manual de creatividad publicitaria. Madrid: Editorial SINTESIS
MARIOLA GARCÍA UCEDA (2001) Las claves de la publicidad. Madrid: Editorial ESIC
JOAN FERRÉS I PRATS (1988) Video y educación. Barcelona: Editorial LAIA
WEBGRAFIA:
Guía práctica para madres, padres y profesorado. Crecer jugando. Gobierno de Aragón
http://www.aragon.es/estaticos/GobiernoAragon/Organismos/Instituto%20Aragonés%2 0de%20la%20Mujer/Documentos/CRECERJUGANDO.PDF
La publicitat. Edu365.cat. Generalitat de Catalunya Departament de l’ensenyament.
http://www.aulamedia.org/tvaula/publicitat0.html
Videos extrets de You tube
http://www.youtube.com/?gl=ES&hl=es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada